Dissabte 6 de Març, m'alçe de dormir i decidisc anar en bici fins al Cuartico. Una vegada estic per la mitat del cami d'anada, se desenrosca el tornell de la biela esquerra, al voler arreglar-la, recollins, m'adone que porte ferramentes, manco la que me fa falta, una allen gran. La primera idea que me passe pel cap, es la de cridar per telèfon al meu fill, pera que vinga en el coche a buscar-me, arreglar l'averia i continuar a cavall de la bici. Redeu ,quina mala pata, ara no tinc cobertura al mobil. Com ya me dona tot igual, decidisc fer la tornada a peu fins al poble, aixina tame faig deport. Anant, anant i fent cami, me passe pel cap el fer l'experiment següent, ¡ avore quantes persones se donen conter de que tinc averia i se paren per ajudar-me ! . Me pose la biela a la ma esquerra, i la dixe penjar fins a la mitat de la cama i a la vista de tots, a la ma dreta porte la bici pel manillar. Com resulta que sempre que necessite...
Comentarios