MANCANÇA DE SOLIDARITAT O MOLTA MALA SORT

Dissabte 6 de Març, m'alçe de dormir i decidisc anar en bici fins al Cuartico.

Una vegada estic per la mitat del cami d'anada, se desenrosca el tornell de la biela esquerra, al voler arreglar-la, recollins, m'adone que porte ferramentes, manco la que me fa falta, una allen gran.

La primera idea que me passe pel cap, es la de cridar per telèfon al meu fill,

pera que vinga en el coche a buscar-me, arreglar l'averia i continuar a cavall de la bici. Redeu ,quina mala pata, ara no tinc cobertura al mobil.

Com ya me dona tot igual, decidisc fer la tornada a peu fins al poble, aixina tame faig deport.

Anant, anant i fent cami, me passe pel cap el fer l'experiment següent, ¡ avore quantes persones se donen conter de que tinc averia i se paren per ajudar-me ! .

Me pose la biela a la ma esquerra, i la dixe penjar fins a la mitat de la cama i a la vista de tots, a la ma dreta porte la bici pel manillar.

Com resulta que sempre que necessites ajuda mai se presenta, puix aixina va ser. Al cap de un bon temps, senc un soroll de motor, passa per la meua vora un tractor que porta una carrega de fem, el seu conductor com si no m'agues vist. Al cap de 5 minuts, un tot terreny en un matrimoni major, passen pel costat , ni cas. Mes tard un atre tractor en direcció contraria, tampoc para, ni pregunta si me pot ajudar, y finalment un coche que el conduix un chic que tame va en direccio contraria i ni cas, soc l'home invisible.

Despres de una horeta bona de caminata, arribe a casa en l'experiencia i la conclusio de que ya s'ha perdut la solidaritat. Al cap de un temps, recapacite i me done conter de que he tingut mala sort, i que en atres coses mes importants la gent si que ho es.

Ya tinc la bici arreglada i a punt, dema domenge o tornare a intentar, tal volta espere tindre la sort de la meua part.